Perfils complets de qui participa a les sessions plenàries i de les institucions que fan possible aquesta conferència.
Responsables governamentals, investigadors i líders empresarials de l'economia blava de Portugal i Catalunya.
Director regional de Polítiques Marítimes del Govern Regional de les Açores
Llegir més →
Director de UN Ocean Decade – Centre Col·laboratiu per a l'Economia Oceànica Sostenible
Llegir més →
Directora regional de Ciència, Innovació i Desenvolupament del Govern Regional de les Açores
Llegir més →
Responsable d’Estratègia i Aliances -Gabinet de Direcció Executiva IAC 2029 Barcelona
Llegir més →
Coordinador d'Explotació de Llotges i Magatzems - LOTAÇOR
Llegir més →
President del Consell Consultiu de l'OEID, Observatori dels Ecosistemes i Infraestructures Digitals
Llegir més →
Directora d'Innovació i Estratègia d'Economia Blava del Port de Barcelona
Llegir més →
Director de la Zona Portuària Sud dels Ports de la Generalitat
Llegir més →Institucions científiques, portuàries i empresarials de les Açores i Catalunya implicades en la conferència.

Té com a missió administrar els ports comercials de la Regió Autònoma de les Açores, garantint-ne l'explotació, la conservació i el desenvolupament.
Sota la seva jurisdicció hi ha 14 ports comercials, així com 7 nuclis i ports esportius. Per la dispersió geogràfica de les seves àrees de jurisdicció, distribuïdes per totes les illes de l'arxipèlag, pel volum d'activitat i pel valor patrimonial de les infraestructures que gestiona, Ports de les Açores té una dimensió singular en el context portuari nacional.
L'empresa exerceix un paper estratègic per a l'economia i la societat açoriana, ja que més del 98% de les mercaderies que entren anualment a la regió passen per les infraestructures portuàries.
Cada any, més d'un milió de passatgers utilitzen els ports per fer connexions marítimes entre les illes. En el segment dels creuers, ja s'han superat les 200 escales anuals i els 150.000 passatgers en el conjunt dels ports de la regió.
Pel que fa a la nàutica d'esbarjo, també s'hi registra un creixement significatiu, amb més de 4.300 escales anuals d'embarcacions no locals als ports esportius i als nuclis de nàutica d'esbarjo sota la jurisdicció de Ports de les Açores.

El Port de Praia da Vitória (PTPRV) es troba a la costa est de l'illa Terceira, a l'àmplia badia del mateix nom (38° 42′ 41” N, 027° 03′ 08” O), situada entre la Ponta da Má Merenda i la Ponta do Baixio.
L'accés al plànol d'aigua de la dàrsena artificial del Port de Praia da Vitória és senzill. Les zones de fondeig presenten bones condicions, amb una zona de fondeig nord i una zona de fondeig sud, amb profunditats compreses entre els 12 i els 35 metres.
Pel que fa al compliment del Codi ISPS (International Ship and Port Facility Security Code), destinat a garantir la protecció del transport marítim, tota la instal·lació portuària del Port de Praia da Vitória està certificada.

Des de la seva fundació, el 1976, la Universitat de les Açores ha estat un pilar fonamental en el desenvolupament científic, cultural i social de l'arxipèlag. Com a única institució d'ensenyament superior de la regió, exerceix un paper estratègic en la valorització de les especificitats insulars.
La universitat disposa de tres campus (Ponta Delgada, Angra do Heroísmo i Horta), que acullen, en conjunt, uns 3.000 estudiants, amb el suport de més de 200 docents i investigadors altament qualificats. Integra quatre facultats i dues escoles, i ofereix 21 graus i cursos preparatoris de màster integrat, 31 màsters i 10 doctorats, en les àrees de les Ciències de la Terra i de la Vida, les Ciències Socials, Humanes i Empresarials, les Tecnologies i la Salut.
Amb una visió orientada al futur, la Universitat de les Açores reforça el seu compromís amb la innovació, la qualitat i la cooperació. Mitjançant la inversió en projectes de referència i aliances estratègiques, procura respondre als reptes globals i locals, des de la sostenibilitat ambiental fins a la transformació digital.

OKEANOS és una unitat d'investigació amb 40 anys d'experiència en investigació marina, tant aplicada com fonamental, desenvolupada a les Açores per l'antic Departament d'Oceanografia i Pesca (DOP) de la Universitat de les Açores.
L'Institut reuneix més de 150 membres, entre investigadors sèniors, joves investigadors, tècnics, estudiants i altres col·laboradors. Disposa de diverses infraestructures i recursos, incloent-hi laboratoris, equipaments científics i plataformes d'investigació marina, i al llarg dels anys ha establert una àmplia xarxa internacional de col·laboració científica.
La investigació desenvolupada per OKEANOS se centra en els fons marins, l'oceà obert i els ecosistemes costaners insulars, i engloba organismes que van des dels microorganismes fins al mamífer més gran del planeta, la balena blava. La seva tasca contribueix a comprendre la resiliència de les espècies i els ecosistemes davant dels canvis globals i les pressions antropogèniques, promou oportunitats de creixement blau i el desenvolupament de noves tecnologies per a la investigació, i contribueix igualment a la governança dels oceans i a les polítiques de conservació.

Té com a missió reforçar l'ecosistema empresarial local i regional mitjançant la promoció de l'emprenedoria de base tecnològica, fonamentada en la tecnologia i el coneixement i adaptada a les necessitats de la Regió Autònoma de les Açores.
Constitueix un agent determinant de la innovació empresarial a la regió, promovent la valorització dels recursos humans, la transferència de tecnologia i coneixement i la formació. També dona suport a startups tecnològiques innovadores en els àmbits de l'agroindústria, les indústries culturals i creatives i les tecnologies de la informació i la comunicació.

El NONAGON és el primer Parc de Ciència i Tecnologia de la Regió Autònoma de les Açores. Situat a la ciutat de Lagoa, a l'illa de São Miguel, té com a objectiu consolidar-se com una entitat estructurant de la dinamització tecnològica i de la formació de capital humà qualificat en els àmbits dels sistemes d'informació i comunicacions, la monitorització i observació de la Terra, l'espai i el mar.
També pretén assumir-se com un agent catalitzador de sinergies en els processos de transferència de tecnologia de l'ecosistema d'innovació de les Açores. Aquest projecte és fruit d'una iniciativa del Govern Regional de les Açores, en col·laboració amb l'Ajuntament de Lagoa, amb l'objectiu de promoure l'articulació entre els sectors públic, privat i universitari, contribuint a un nou paradigma de desenvolupament regional.

El Programa Blue Azores es va crear el 2019, en el marc d'una associació entre el Govern Regional de les Açores, la Fundação Oceano Azul i el Waitt Institute, units per una visió comuna: protegir, promoure i valoritzar el capital natural marí de les Açores, garantint un oceà saludable com a base per a una economia blava pròspera i sostenible.
El programa es basa en quatre objectius principals:

És una empresa del sector públic empresarial de la Regió Autònoma de les Açores, responsable de la prestació dels serveis de primera venda de peix i del suport al sector pesquer i als seus respectius ports a les nou illes de l'arxipèlag. El seu capital social és íntegrament propietat de la Regió Autònoma de les Açores.
La seva activitat inclou la gestió i explotació de les llotges, el control i la traçabilitat de la primera venda del peix i la disponibilitat d'infraestructures i equipaments de refrigeració, congelació i producció de gel. També presta serveis de suport a les embarcacions i desenvolupa funcions d'interès públic relacionades amb els ports pesquers de la regió.
Amb una xarxa present a les nou illes de les Açores, LOTAÇOR exerceix un paper fonamental en la connexió entre l'activitat pesquera i el mercat, apostant per la modernització tecnològica de les llotges, la digitalització dels processos, la seguretat alimentària, el manteniment de la cadena de fred i la valorització del peix de les Açores.

L'OEID – Observatori dels Ecosistemes i Infraestructures Digitals és una organització dedicada a l'anàlisi, producció i difusió de coneixement tècnic i científic sobre els ecosistemes i infraestructures digitals, a Portugal i en el context internacional. La seva activitat se centra en àrees estratègiques com la connectivitat, les infraestructures digitals crítiques, la ciberseguretat, la sobirania digital, els centres de dades i les xarxes globals de comunicacions.
L'Observatori promou la investigació i el desenvolupament tecnològic, i busca reforçar la cooperació entre entitats governamentals, l'acadèmia i el sector privat, contribuint a la definició de polítiques de seguretat, resiliència i desenvolupament de les infraestructures digitals. Assumeix també com a missió promoure la sensibilització sobre la importància geoestratègica de Portugal a les xarxes globals de comunicacions.
Entre les seves àrees d'intervenció hi ha els cables submarins de telecomunicacions, considerats infraestructures crítiques per a la connectivitat internacional i la resiliència digital. L'OEID ha desenvolupat treball específic en aquest àmbit, incloent-hi la resiliència dels cables submarins en aigües portugueses i, més recentment, l'ús de SMART Cables i Distributed Acoustic Sensing (DAS) per a la monitorització oceànica en temps real, la mitigació del risc de desastres, la protecció de cables i el coneixement del domini marítim.

BlueNetCat – Xarxa Marítima de Catalunya és l'instrument d'innovació i transferència de tecnologia de l'Estratègia Marítima de Catalunya, dedicat a la promoció de la recerca, la innovació i la transferència de coneixement en l'àmbit de l'economia blava.
Coordinada per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la xarxa reuneix actualment més de 1.100 investigadors, prop de 93 grups de recerca, 15 institucions de recerca i 4 clústers empresarials amb l'objectiu d'apropar la recerca científica i tecnològica al mercat, a les empreses i a la societat.
La seva activitat engloba àmbits com la sostenibilitat i la conservació dels recursos marins, les energies renovables marines, la biotecnologia blava, l'aqüicultura sostenible, els riscos i el canvi climàtic, la gestió de l'espai marítim i la innovació tecnològica. Actua com una plataforma de connexió entre la ciència, les empreses i les institucions públiques. BlueNetCat es presenta com la xarxa europea més gran d'especialistes en economia blava.

És un centre integrat en la Dècada de les Nacions Unides de la Ciència Oceànica per al Desenvolupament Sostenible 2021–2030, coordinat per la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental de la UNESCO (UNESCO-IOC). Amb seu a Barcelona, és l'únic Centre Col·laboratiu de la Dècada dedicat específicament a l'economia oceànica sostenible.
El centre està orientat al Repte 4 de la Dècada de l'Oceà —«Desenvolupar una economia oceànica sostenible, resilient i equitativa»— i promou la producció de coneixement, la innovació, la cooperació internacional i les aliances multisectorials. Entre els seus objectius hi ha la creació d'una xarxa internacional d'experts en economia blava, la identificació i difusió de projectes escalables i la mobilització d'inversió per a solucions sostenibles vinculades a l'oceà.
El projecte està liderat per l'Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el Port de Barcelona i el Govern de Catalunya, i compta com a socis científics amb l'Institut de Ciències del Mar del CSIC i BlueNetCat. La gestió operativa és a càrrec de la Fundació Barcelona Capital Nàutica.

Candidatura de Barcelona a l'organització del International Astronautical Congress (IAC) 2029, promoguda pel Govern d'Espanya i la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Sota el lema «Water Resilience from Space», la iniciativa explora la contribució de les tecnologies espacials, l'observació de la Terra, la intel·ligència artificial i la supercomputació al monitoratge i la gestió sostenible dels recursos hídrics, així com a la resposta als reptes del canvi climàtic, promovent solucions basades en dades de satèl·lit i la cooperació internacional entre la ciència, la indústria i els governs.

La Fundació Barcelona Capital Nàutica és una fundació creada el 2005, originalment com a Fundació Navegació Oceànica de Barcelona, que té com a objectiu posicionar Barcelona i Catalunya com a referents internacionals en el sector nàutic i marítim. La seva activitat se centra en la nàutica i la vela, la sostenibilitat i la innovació, la formació, l'economia blava i la cultura del mar.
La fundació promou i coordina projectes vinculats a l'esport, l'educació, la ciència, la tecnologia, la sostenibilitat i l'economia blava, i també ha assumit la coordinació dels projectes de llegat associats a la 37a America's Cup, celebrada a Barcelona el 2024.
També té un paper especialment rellevant en l'economia oceànica sostenible: és l'entitat responsable de la implementació del Centre Col·laboratiu de la Dècada de l'Oceà sobre Economia Oceànica (DCC-SOE Barcelona), integrat en la Dècada de les Nacions Unides de les Ciències de l'Oceà per al Desenvolupament Sostenible. El centre té com a objectiu desenvolupar una economia oceànica sostenible, resilient i equitativa, promovent la col·laboració entre els governs, la comunitat científica i el sector privat.

El Port de Barcelona, gestionat per l'Autoritat Portuària de Barcelona, és una infraestructura estratègica de transport i logística i un dels principals motors econòmics de Catalunya. Es posiciona com un dels principals centres logístics de la Mediterrània, integrant activitats comercials, logístiques i de passatgers i garantint connexions marítimes i terrestres amb els mercats europeus i internacionals.
La seva estratègia actual aposta fermament per la sostenibilitat, la digitalització, la innovació i la intermodalitat, amb l'objectiu de consolidar un model de Smart Port: sostenible, multimodal, àgil, resilient i transparent. El Vè Pla Estratègic 2026–2030 preveu, entre altres objectius, una reducció del 50 % de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle fins al 2030 i la neutralitat de carboni el 2050.
El Port també té un paper rellevant en el desenvolupament de l'economia blava i la innovació marítima. Entre les iniciatives més recents destaca el BlueTechPort, concebut com un hub europeu d'innovació aplicada a l'economia blava, que utilitza el mateix recinte portuari com a espai d'experimentació de noves tecnologies i solucions.

La Zona Portuària Sud integra l'estructura territorial de Ports de la Generalitat, entitat pública responsable de la gestió de les infraestructures portuàries sota competència del Govern de Catalunya. Territorialment, engloba la costa des de Cunit fins al riu Sénia, i inclou importants infraestructures portuàries de les Terres de l'Ebre i de la Costa Daurada.
La Zona Portuària Sud comprèn ports com Cambrils, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Deltebre, la Ràpita, Alcanar i les Cases d'Alcanar, així com diversos embarcadors al Delta de l'Ebre. Aquestes infraestructures acullen activitats pesqueres, nàutiques i esportives, comercials i de serveis, i tenen un paper rellevant en el desenvolupament econòmic i marítim del sud de Catalunya, com, entre d'altres, Segur de Calafell, Roda de Berà, Coma-ruga, Torredembarra, Salou, l'Hospitalet de l'Infant, Calafat i Sant Jordi d'Alfama.
L'estratègia de Ports de la Generalitat per a aquesta zona inclou la modernització de les infraestructures, la sostenibilitat ambiental, l'eficiència energètica i la millora de l'activitat portuària.